La música sempre ha estat la meva manera més natural d'expressar-me. És un mitjà visceral, on no calen jutges ni barreres. Quan començo a crear, sovint deixo que els sentiments flueixin lliurement, sense filtrar, sense analitzar. És més tard, quan el procés creatiu madura, que arriba la part de reflexió, però inicialment el meu cos sent la necessitat de dir alguna cosa, de treure cap a fora allò que batega dins meu. El que m'agrada és jugar amb la guitarra i la melodia, amb la improvisació melòdica barrejada amb paraules que em van guiant, on vaig entrant a dins, descobrint què vull expressar a cada moment. A través de la música em descobreixo a mi mateixa. És un procés íntim, jo sola, amb mi mateixa, on puc ser moltes versions.
Aquest disc ha estat la meva companyia durant els darrers dos anys i mig. Cada cançó s'ha convertit en un testimoni de les etapes del meu procés de dol: des de la negació inicial fins a la ràbia, passant per la negociació, i finalment arribant al creixement i a l'aprenentatge. Ha estat un camí profund, fet de música i paraules, però també d'esquerdes, de moments en què el trencament m'ha permès veure què hi havia a l'interior i treballar-ho.
Peace and Gold no és només un conjunt de cançons; és el reflex del meu viatge personal, la manera com he trobat la pau enmig de les fissures. I si alguna cosa he après és que, quan deixem que aquestes esquerdes s'obrin, trobem la llum que ens pot curar, arriba la pau i l'or.