Tots plegats hem viscut una època molt surrealista. Qui hagués imaginat viure una pandèmia, un confinament! Si creus que el món s'acaba, si penses que et queda poc temps, què faries? Doncs jo, gravar un disc. Durant el confinament del 2020, fer cançons era una mena de teràpia, una cura intensiva. Cantar, ja ho té això: “cantar els mals espanta”. Atrevir-me a compondre, era com un somni que arrossego amb mi des de fa anys. I ara em dic: si no és ara, quan?

Si veniu al Tagafest, podreu escoltar un recull de cançons en llengua anglesa, senzilles, jo i la meva guitarra, soles! Cançons que surten de la necessitat d’expressar els sentiments que surten de les arrels d’una mateixa, d’endinsar-me i deixar fluir el que hi ha dins meu. Cançons sobre l’estrès de la maternitat, sobre l’amor, sobre l’acceptació del passat, sobre la persistència, sobre nous camins o l’atzar de l’univers, que a vegades sembla que jugui a cartes amb nosaltres. El disc encara s’està coent a foc lent i es publicarà el febrer del 2022.