Hi ha cançons que no s’escriuen des d’una idea, sinó des d’un moment. Rhythm of Change va aparèixer així: a l’estiu del 2025, en un temps en què jo sentia que alguna cosa es movia per dins. No necessàriament amb soroll, ni amb urgència… sinó com es mouen les coses importants: lentament, de manera inevitable, i amb una força que no es pot negar.
Perquè el canvi no és un esdeveniment puntual. El canvi és un ritme. I, de fet, és una de les coses més essencials de la vida.
El canvi és inherent a la vida (i la natura ens ho recorda)
Quan pensem en canviar, sovint ho associem a decisions, a trencaments, a finals o a inicis. Però la natura ens ensenya una altra cosa: que el canvi no sempre és dramàtic. Moltes vegades és subtil, constant, silenciós.
La natura canvia perquè no pot fer altra cosa. Creix, es transforma, es desgasta, es renova. I en aquest moviment hi ha una saviesa que em commou: la manera com tot es modifica sense resistència, com tot es reordena sense necessitat d’explicar-se.
I és aquí on va començar a néixer aquesta cançó.
La inspiració: Andy Goldsworthy i el land art
L'espurna va venir d’un documental sobre Andy Goldsworthy, escultor britànic i un dels grans referents del land art. Em va captivar la seva manera d’estar a la natura: no com algú que la domina o la utilitza, sinó com algú que s’hi posa en relació. Amb temps. Amb presència.
En el seu treball, Goldsworthy fa intervencions mínimes amb materials naturals: pedres, fulles, branques, gel, fang… I el que m’emociona especialment és que moltes de les seves peces són efímeres. No busquen durar. Busquen existir un instant, dialogar amb el lloc i desaparèixer.
Hi ha una bellesa molt profunda en això: entendre que la transformació no és una pèrdua, sinó una part del procés.
Veure aquell documental em va activar una connexió molt clara: jo també estava enmig d’un canvi. I, com passa amb les estacions, el cos i l’ànima de vegades necessiten fer el seu propi recorregut.
Rhythm of Change parla d’això: del moviment natural de la vida. Del que s’acaba i del que comença. De la fragilitat i de la força. De la manera com, sota la superfície, les arrels continuen creixent encara que a fora hi hagi fred, vent o incertesa.
Aquesta és una cançó que he escrit des d’un lloc molt sincer. A les vacances d'estiu, una sempre té més temps i espai per connectar i crear sense pressió. I és, també, una cançó que em fa feliç. Perquè no neix de la por al canvi, sinó d’una mena d’acceptació: la certesa que el canvi és inevitable… i que, si l’escoltes bé, té un ritme.
Un ritme que no sempre entens al moment, però que t’acaba portant cap a algun lloc nou.
Gràcies per ser aquí i per escoltar.
Lyrics- Rythm of Change
Too many unknowns, silent breaks,
the mountain shakes.
Nature is wild and strange,
In the rhythm of change,
In the rhythm of change.
Growth is wild, the seasons turn,
The new is born, and the old must learn.
Beauty is fragile, yet strong,
In the rhythm of change,
The rhythm of change.
The flame of the fire makes shadows glow,
Beneath, the roots still grow.
Over time, through loss and gain,
Through joy and pain,
I see life again.
In the rhythm of change,
The rhythm of change.
The ocean wakes, the river flows,
The wind is wild, the cloud-song grows.
Nature is wild and strange,
In the rhythm of change,
In the rhythm of change.
Escultura: Oriol Vidal